dimecres, 19 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
dilluns, 10 de gener del 2011
Contrabaix
Contrabaix
És l'únic instrument de corda de la cobla. Malgrat que els contrabaixos tenen normalment quatre o cinc cordes, el de la cobla en té tres, i això ve del fet que antigament s’havien de dur sempre a sobre i amb tres cordes (La, Re i Sol) podien tenir la caixa de ressonància més petita i eren més fàcils de transportar. Malgrat no ser un instrument transpositor, sona una octava baixa del que s’escriu.
A més de fer els sons més greus de tot el conjunt, té una gran importància rítmica. Hi ha vegades que per fer-lo sonar, es freguen les cordes amb un arc, mentre que altres vegades es fa pinçant les cordes amb els dits, en pizzicatto. El pont dels contrabaixos de cobla es presenta molt elevat, això permet pinçar amb molta força les cordes, i fer que els ritmes característics de la sardana es puguin sentir bé a l’aire lliure. Això, però, li restarà molta agilitat, per la qual cosa molts contrabaixos opten per un instrument convencional a l’hora del concert.
Fiscorn
Fiscorn
També és de la família dels saxhorns, com la tuba i el bombardí; així doncs, és de la família del vent metall. En la cobla s’utilitza el baix de la família, que té altres components. El seu tub, a diferència dels instruments anteriors de metall de la cobla, és cònic, i això li dóna una sonoritat més dolça i expressiva. De registre greu, el seu paper és molt important en l'acompanyament, però està molt ben dotat per fer de solista i segones veus.
Catalunya és una de les poques zones geogràfiques on encara es toca aquest instrument (també es toca en algunes regions alemanyes), en la seva tessitura de baix.
Trombó
Trombó
El trombó de la cobla no s’ha de confondre amb el trombó de vares. En realitat, és una trompeta baixa, ja que té les mateixes característiques, sols que en tenir les mides més grans, el seu so també és més greu. El seu paper, en general és l'acompanyament. Com a les trompetes, també s’hi pot posar sordina.
Algunes cobles estan adoptant el trombó de vares, ja que ofereix moltes més possibilitats, tant sonores com tècniques.
Trompeta
Trompeta
De la família del vent metall, és, a diferencia dels anteriors, un instrument conegut a tot el món. Aquest instrument té un llarg tub cilíndric, cargolat sobre ell mateix, acabat amb un pavelló o campana. El seu so es produeix en bufar mentre es fan vibrar els llavis a l'altre extrem del tub (embocadura).
Els pistons serveixen per fer passar l'aire per diferents conductes, tot allargant o escurçant-ne el recorregut, la qual cosa provocarà sons més aguts o més greus. En la cobla, moltes vegades té encarregats solos i passatges de caràcter triomfal, però el seu paper també és imprescindible en els acompanyaments.
En les cobles generalment hi ha dues trompetes, algunes en porten tres. Les trompetes, es poden dotar de diversos tipus de sordina, que en canvien totalment la sonoritat. Poden estar afinades en tons diferents, en la cobla estan afinades en Sib (per defecte, a la segona major inferior).
Tenora
Tenora
Com el tible, també la tenora és una xeremia, però de veu més greu. És el solista de la cobla segurament per la seva gran capacitat expressiva. Afinat en Sib (amb defecte a la segona major inferior), té les mateixes característiques que el tible (ja que són el mateix instrument de diferent registre), malgrat que el pavelló és metàl·lic. També n’hi ha dues, en aquesta formació. És, sense cap mena de dubte, l’instrument més característic i representatiu de la cobla.
Tible
Tible
És de la família del vent fusta, Aquest instrument és una varietat de les xeremies que es van tocar per tot Europa fins al segle XVII. Té una doble canya que és l'encarregada de produir el so unida a la resta de l’instrument, un cos en forma de tub cònic d’uns 55 cm de llargada dividit en dues parts en les quals hi ha un sistema de claus que facilita l’execució, i acaba en un pavelló. És el mateix instrument que la tenora però de tessitura més aguda. Està afinat en Fa (amb defecte a la quarta justa superior).
En la cobla hi ha dos tibles; aquests, amb la sonoritat brillant, poden expressar molt bé els temes de caràcter joiós i juganer entre altres possibilitats.
Flabiol i tamborí
Flabiol i tamborí
El flabiol és un instrument de la família del vent fusta i és similar a les flautes de bec. D’uns 25 cm de llargada, està afinat en Fa (a la 11ª superior), i es toca solament amb la mà esquerra, ja que amb la dreta el músic toca al mateix temps el tamborí. És l'únic instrument que es conserva de les cobles de tres quartans. En la interpretació de sardanes, és l'encarregat de fer les indicacions sonores (l’introit i contrapunts) oportunes per guiar la cobla en la interpretació, ja que ho hi ha director. En general, el seu paper consisteix a adornar les melodies d'altres instruments.
El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla, és un membranòfon de so indeterminat d’uns 12 cm de diàmetre. Les seves dimensions es redueixen considerablement en comparació amb els antics tabals dels flabiolaires de les cobles de tres quartans. El seu toc té encomanada la missió de marcar el ritme de les sardanes. Actualment, els compositors li reserven parts més especialitzades, ja que els gustos actuals tendeixen a eliminar els cops indiscriminats marcant el temps, com passava amb els cops de les grans batutes dels directors d’orquestra barrocs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)